Comunicador audiovisual & documentay lover.

My/our place to post stuff I/we like:
documentary, cinema, video 2.0, media & social media, new tech & a bit of everything :) Blog written in english, catalan and spanish.

Do you want to post something? Feel free.
Not yet? Well, it doesn't matter... Keep in touch: about me.
Recent Tweets @albertmarch
Posts I Like
Who I Follow
¿Utilizan las productoras a los fans, explotando sus aficiones para convertirlos en un ejército de promoción? ¿Burlan los aficionados los derechos de las productoras al apropiarse de materiales ajenos para crear alternativas a sus narraciones favoritas? Más bien habría que decir que estamos ante un fenómeno nuevo, que no encaja bien en categorías tradicionales. Pero desde el punto de vista de los recursos expresivos y de las energías creadoras, estas auténticas orgías narrativas que saltan de medio en medio y en las que el público toma un papel activo son, como ningún otro, el género del presente.
‘Contar por todos los medios’ interessant article sobre narrativa transmèdia a El País.

La realitzadora tarragonina Ariadna Costa ha iniciat una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami per a poder tirar endavant el projecte documental ‘La Platja Llarga’ per mostrar “la lluita ciutadana que es va dur a terme per defensar aquest entorn únic i privilegiat que tenim a la nostra ciutat, Tarragona”. L’objectiu de la campanya és assolir els 3.500€ necessaris per a poder finalitzar la producció del film. A 8 dies per arribar al tancament de la campanya ja s’han aconseguit 1.920€ gràcies a l’aportació econòmica de 62 mecenes. Per arribar a la xifra necessària, es poden continuar fent les aportacions a través de Verkami fins el pròxim 26 de maig.

Aquesta setmana passada va tenir lloc el BccN, el festival de cinema Creative Commons de Barcelona. Durant l’última jornada del festival vam tenir l’oportunitat de veure dues grans propostes presentades pels seus directors: El espectáculo d’Erika Sànchez i Xavier Esteban, i 15M: “Excelente.Revulsivo. Importante” de Stéphane M. Grueso.

Del primer projecte, a partir d’un encàrrec als directors per a documentar l’estància d’un grup de nens saharauis a Barcelona durant l’estiu amb les seves famílies d’acollida, sorgeix “una experiència poètica com a evocació d’un territori i una manera de ser i de viure” i es pot gaudir online del seu teaser: 

Mentre que el documental de Grueso sobre la seva visió del moviment 15M a partir de la seva experiència personal ja es pot veure online de forma completa. El mateix director animava a remesclar i reinterpretar la seva obra en total consonància amb la llicència de distribució copyleft del film:

Un festival BccN que ja ha arribat a la seva quarta edició i que ha assolit la seva internacionalització amb el lema Copia aquest festival amb llicència Atribució - No Comercial - Compartir Igual. És a dir que “el propi festival es pot descarregar, copiar, i modificar per part d’associacions d’arreu del món”. En el context actual i amb aquest nou escenari de distribució de l’obra fílmica podem augurar un llarg recorregut a iniciatives d’aquesta naturalesa. Llarga vida, doncs, al BccN i fins a la propera edició.

Como dice un amigo mío, si tienes miedo compra un perro. ¿Vas a dejar de hacer cosas? Por lo menos lo intentas. Mi vieja siempre me ha dicho que la constancia me llevaría a algún lado. De momento me está sirviendo para hacer el trabajo que me gusta. A los estudiantes les diría que le echen huevos. Todo se consigue con tozudez. Es una carrera de larga distancia, no un sprint. Terminé de estudiar fotografía con 20 años y ahora tengo 32. Llevo solo dos años trabajando a este nivel. Conozco a muchos compañeros con más talento que yo que se han quedado por el camino. Decidieron vivir tranquilos, buscaron un trabajo y ya está. La vida pone barreras y llega un momento en el que las pasas o no las pasas, pero si quieres pasar se puede. Los jóvenes que vienen tendrán que idear un nuevo modelo de negocio, que para mí, es uno de los factores fundamentales de la crisis. Este modelo de negocio en crisis es el que nos ha llevado a redactar crónicas con prisa, a pasar más tiempo editando o mirando fotos para hacer un corta-pega. Lo que tienen que hacer los periodistas es patear la calle.

Interessant proposta de webdoc de RTVE Lab desenvolupat en HTML5 com a complement al documental lineal dirigit per María Ripoll i Lisa Pram i que ofereix noves possibilitats al relat:

“Esta historia empieza cuando nace Andrea. Es una niña prematura, preciosa y diferente. A partir de aquí los padres inician una intensa búsqueda que dura más de un año para tratar de obtener una respuesta o un diagnóstico. Lisa Pram, la madre, empieza a escribir el Little Black Book, un diario muy personal que incluye textos, fotografías y dibujos. Cromosoma Cinco se basa en esta pieza íntima que le escribe a su hija. El diagnóstico que recibe Andrea es un raro síndrome que se llama 5p- o Cri du Chat. Ha perdido una pequeña parte de su Cromosoma Cinco y Lisa encontrará una nueva manera de ver y entender la luz y la vida. Ésta es una historia de pérdidas y encuentros”.

El periodisme a través del cinema

Magnífica visió del periodisme a través del cinema. Una recopilació de fragments cinematogràfics editats per Silvia Gómez Oliete que recullen l’essència del periodisme amb un missatge final que comparteixo: “El futuro de la prensa no es ser el cuarto poder, sino el contrapoder”.